FONT · NARRATIVA ORIGINAL
«La sensació inicial quan entres al Sanabrés és d’haver-se equivocat. Accedeixes i et trobes en una botiga de vins, whiskey i xarcuteria, amb dues taules escasses, sovint ocupades per alguna persona gran picant alguna cosa i, evidentment, bevent vi. Tot seguit et fixes en la nevera de Dry Age al fons de la sala. I unes escales. Ràpidament entens que allò sí és, en efecte, el restaurant que tant t’ha recomanat un amic.
De seguida t’atenen. Sense pressa, fent la feina que porten fent els últims 20 o 30 anys, servint a una clientela recurrent. Passes a la sala que hi ha pujant les escales; allà el local es transfor…»
+ LLEGIR RESSENYA COMPLETA